1. HISTÒRIA DEL BARRI DE LES ADOBERIES
El treball de la pell ha estat una de les tasques que ha acompanyat la ciutat de Vic al llarg de la història; ha estat cabdal en la seva configuració econòmica, social i urbanística. A la ribera del Mèder, entre el pont de Queralt i les muralles de Pere III es on s’instal·laren al llarg dels segles els diferents oficis relacionats amb l’adoberia.
Tot fa pensar, per la idoneïtat del lloc, que els romans ja s’hi s’instal·laren per treballar la pell, però no es conserva cap document que ho pugui ratificar. És l’any 1146 quan es té constància del primer document que parla d’una partida de terreny denominada les Clotes, i la seva compra per part de Guillem Ramon de Montcada. La paraula clot significa en el món de la indústria de la pell, un forat en què s’introduïen les pells per adobar-les, i s’entén que la denominació de les Clotes fa referència a aquest concepte de clot, ja que des del XII es té constància de l’existència en aquesta zona dels calciners, sinònim d’adoberies. En aquesta època i fins al s. XIV, no es diferenciaran encara els diferents oficis de la pell; només hi ha el gremi dels sabaters. És l’any 1394 que Joan I regula aquesta activitat i concedeix a la ciutat diversos privilegis per ordenar les diferents confraries de menestrals. La producció industrial a l’edat mitjana estria formada bàsicament per cordovans, un tipus de tractament de la pell après dels àrabs i que va arribar a ser exportat arreu d’Europa i al Nord d’Àfrica.
L’època moderna serà una etapa de gran esplendor per a la indústria de la pell, sobretot a Vic i a Igualada, l’altre gran focus d’indústria adobera. Totes dues es converteixen en els referents nacionals d’aquest sector, en detriment de Barcelona, que viurà un procés de decadència. Hi haurà, però, una gran fragmentació i inestabilitat gremial, que portarà a la unió i separació constant dels diversos oficis a causa de les seves constants disputes.
Al s. XVI un seguit d’ordenacions municipals limitaren les diferents operacions de l’adob de la pell dins el recinte urbà, ja que moltes no es trobaven encara a la zona de ribera. Es viurà, doncs, una progressiva consolidació de la indústria adobera a la seva àrea tradicional d’implantació, que culminarà amb la creació dels carrers dels Aluders i el de les Adoberies, fet que dóna origen a un dels paisatges més típics de la ciutat de Vic. Els sabaters, en canvi, tendiran ara a concentrar-se vora el Mercadal lloc prototípic del comerç. El 1656, després de l’atac i setge de la ciutat per part dels francesos, les autoritats felipistes feren reformes a les muralles que representaren la destrucció d’alguns habitatges i la remodelació del carrer dels Aluders i el de les Adoberies.
Al s. XVIII la ribera del Mèder s’havia consolidat com a referent i motor de la indústria pellaire. La construcció d’una adoberia comunal a la població demostra la gran activitat pellaire que es desenvolupava al barri de les adoberies.. Les obres començaren l’any 1733, tal com es pot veure en l’emblema del gremi dels adobers, que es conserva encara avui darrere un vidre brut, al principi del carrer de les Adoberies. En l’emblema, a part de la data, s’hi veuen els patrons del gremi i uns lleons rampants, propis d’escuts nobiliaris, que sostenen un ferro d’escarnar la pell, eina pròpia de l’ofici. L’any 1770, l’adoberia comunal fou ampliada amb la compra de dues cases adjuntes al mateix carrer de les Adoberies i, de nou, l’any 1781, es va adquirir un edifici anomenat l’Adoberia de Castanyer, la més pròxima al pont de Queralt. L’edifici fou denominat l’Adoberia del Cap del Pont del Comú dels Blanquers, i tenia la funció de ser llogada als mestres que no disposaven d’adoberia pròpia, a través de contractes anuals, resolts a partir de subhastes públiques, fet que portà a diferents protestes pels abusos que s’hi cometien.
L’any 1773, el moliner Fèlix Saborit s’encarregà de crear la presa i el petit canal que es troba a la zona de ribera, conegut amb el nom del Rec dels pellaires, que proporcionava aigua a les diferents adoberies que hi havia allà. En els baixos, on afluïa l’aigua del rec, s’hi trobaven les tines i els naus, que és on es netejava la pell; als pisos superiors, s’hi duia a terme l’acabat de la pell; i a on s’emmagatzemaven els materials per a l’adob i la llana seca, als pisos oberts a l’exterior, és on posaven a assecar les pells adobades.
Les guerres que afectaren Catalunya a finals del XVIII, i principis del XIX, com la Guerra del Francès i la guerra amb Anglaterra, entre 1796 i 1802, agreujaren una crisi que des de finals de segle començava a patir la indústria adobera vigatana, que, marcada per un fort caràcter familiar, no es va saber adaptar a les innovacions que es vivien a l’inici de l’època contemporània, i es va tancar en els seus problemes gremials i burocràtics. Consta que a l’any 1828 Vic disposava de 24 fàbriques destinades a l’adob de la pell, totes concentrades al barri de les adoberies.
L’arribada del ferrocarril l’any 1875 donarà un gran impuls al conjunt de l’economia vigatana. Per les diverses especialitats del ram de la pell representarà la renovació empresarial i tecnològica que experimentà la indústria des de finals del XIX. S’introduiran els primers torns i molinetes, igual que els primers bombos d’adobar que donaran una altra dinàmica al treball de la pell. L’any 1928 trobem menys adoberies que un segle abans –només 19–, però amb unes dimensions, un nivell tecnològic i una estructura ocupacional notablement millors que les del vuit-cents. S’havia passat d’una economia preindustrial a una de plenament industrial i adequada als nous temps. Naixeran a partir d’ara les grans fàbriques, apartades de la zona tradicional, amb una altra fisonomia i molt més modernes, i la zona de ribera anirà perdent la seva importància fins a quedar a finals del segle passat pràcticament en desús.
2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LES ADOBERIES
El barri de les Adoberies és un dels barris més emblemàtics de la ciutat de Vic, tant pel seu caràcter històric com per la seva tradició adobera en el ram de la pell. Aquest barri està situat entre la ribera del riu Mèder i les muralles de Pere III; per tant, es troba proper al nucli antic de la ciutat i està format bàsicament per quatre carrers i el seu conjunt arquitectònic. Hi destaquen el carrer de les Adoberies, el carrer dels Aluders i el Passatge dels Aluders, així com també la Rambla dels Montcada en la seva part exterior.
Malgrat la seva importància històrica, aquest barri es troba des de fa temps en un procés de degradació molt important; aquesta es fa present en molts àmbits i en tot el seu conjunt.
Actualment, la imatge del barri és lamentable. Les adoberies històriques estan patint les causes directes de la degradació. Es troben en un procés degeneratiu molt elevat i la majoria d’adoberies estan abandonades, la qual cosa dóna al barri un aspecte tenebrós i pobre. Aquest desús, juntament amb el progressiu abandonament, ha provocat un deteriorament de les façanes i dels interiors dels edificis.
3. Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM)
El PAUM (programa d’actuació urbanística municipal) és el projecte urbanístic aprovat per l’Ajuntament de Vic l’any 2004. El PAUM s’ha anat gestant en els anys anteriors i va ser el 2004 quan es va aprovar el document definitiu, que preveu el desenvolupament dels diferents projectes fins el 2010.
Un projecte urbanístic és un document on s’especifiquen els canvis urbanístics i les estratègies de desenvolupament d’una ciutat o poble que està regit per les lleis i cal que s’aprovi per el govern municipal. Està format per el redactat del programa, estudis econòmics i topogràfics i per un seguit de plànols. Aquests estan estructurats pels diferents projectes urbanístics dels diferents sectors de la ciutat.
Aquest projecte en concret, engloba la totalitat de la ciutat de Vic pel que fa a modificacions en habitatges, sòl, infraestructures, equipaments públics, etc.
Aquest programa es basa en una necessitat de desenvolupament de la ciutat justificada pels canvis demogràfics i per una necessitat de creixement i reorganització d’aquesta.
El projecte també consta d’un calendari d’execució de les obres en els diferents sectors, delimitant-ne l’any, el tipus d’actuació urbanística, l’agent que el desenvolupa i la inversió econòmica. S’organitza en diferents fases segons l’any d’actuació tal i com podem veure en la taula següent:
El projecte urbanístic pretén la modificació de 3.206.325 m2. Dins aquesta superfície es preveu la creació d’equipaments públics, infraestructures i habitatges de nova construcció. La totalitat d’aquests habitatges de nova construcció és de 10.607. L’ordre d’execució de les obres varia en el sentit de la especificació del pla segons la seva definició de pla especial o parcial.
Un cop explicat el PAUM a trets generals, ens centrem en el Pla general d’ordenació de Vic al sector Teneries, aprovat el 2002. Aquest el podem catalogar com a Pla especial ja que dins el sector de les Teneries considerem conjunts arquitectònics aïllats als que són formats per edificis que per la seva agrupació contínua, coherència d’elements i materials i/o qualitat de la seva arquitectura formen peces solidàries de gran força arquitectònica, però pel fet que són emplaçats en àrees urbanístiques més extenses i les edificacions tenen característiques diferents, és aconsellable detectar-los separadament de l’àrea urbanística de la que formen part. És a dir, que es reconeixen les adoberies com a conjunt arquitectònic, però s’actuarà individualment en cada una d’elles.
En aquest sector s’han delimitat 4 unitats d’actuació: D1, D2, D3 i D4. Les unitats d’actuació són la divisió en parcel·les del barri i la seva forma d’actuació (seguint els paràmetres establers en el Pla especial amb què s’aplicaran en cada zona). En el mapa següent es pot observar l’abans esmentada divisió:
El pla especial està basat en la següent proposta d’ordenació, la qual divideix el sòl en quatre àmbits: nova edificació, vialitat, parc urbà i edificació que es conserva.
Pel que fa a la nova edificació es preveu una modificació de 26.000 m2 de sostre edificable, repartits en 361 habitatges i espais comercials. Aquesta nova edificació està regida per als paràmetres establerts en el Pla general d’ordenació del sector Teneries, que estableix les pautes de construcció següents: cases unifamiliars i plurifamiliars, amb una profunditat edificable màxima de 12 a 15 metres. Hauran de seguir una alineació definida amb una unitat arquitectònica del conjunt. Les alçades màximes seran de 13’50 metres corresponent a planta baixa i tres plantes de pis i de 16’50 metres corresponent a planta baixa i quatre plantes de pis. L’alçada lliure mínima de la planta baixa serà de 4 metres, i es prohibeix que es substitueixi per entresòls o semisoterranis. Alhora es prohibeix la construcció de plantes àtics i sobreàtics.
La vialitat constarà de l’enderrocament del primer edifici del carrer de les Adoberies (núm. 2) i la part interior del mateix carrer fins a la cantonada del carrer dels Aluders. Aquests enderrocaments obriran una via per l’eixamplament del carrer de les Adoberies per tal de comunicar-lo amb el carrer del Prat d’en Galliners, enderrocant també, l’edifici posterior a Can Macara (núm. 13 del carrer dels Aluders).
Les zones de parc urbà s’ampliaran fins a una superfície de 18.000 m2 com també una zona de passeig paral·lel al riu.
En l’àmbit d’edificació que es conserva s’hi troba l’edifici núm.1 del Prat d’en Galliners, cantonada amb el carrer dels Aluders anomenada Can Macara, tenint en compte les seves especials característiques arquitectòniques, tipològiques i formals. També es preveu la conservació del conjunt arquitectònic històric de les teneries velles (les adoberies).
Ens fixem en la unitat d’actuació D3, que inclou les edificacions amb façana al riu de les Teneries velles, en les quals s’aplicarà la normativa prevista pel Pla general per a la zona de Conservació de l’estructura urbana i edificatòria. En aquests edificis s’aplicarà el Reglament de protecció del Patrimoni arqueològic i paleontològic (Annex), degut a les seves característiques històriques i arquitectòniques.
Tenint en compte la importància d’aquests edificis, han sorgit unes condicions d’edificació generals i particulars per al conjunt arquitectònic aïllat del costat del riu Mèder. S’han dividit en 5 actuacions segons la seva aplicació.
Les actuacions de consolidació i conservació s’aplicaran a tot el conjunt d’edificis seguint el reglament esmentat anteriorment.
Les actuacions de restauració també seguiran el reglament de protecció i no tindran cap mena de limitació.
Pel que fa a les actuacions de reutilització tan sols es permetran quan es garanteixi l’acabat total de la façana com a una unitat de composició o de recuperació tipològica. No es presentaran limitacions sempre que no es contempli modificar les façanes públiques. S’haurà de portar a terme la intenció de reconduir-les en el seu aspecte original i recuperant tant com sigui possible el tipus d’edificació tradicional.
En principi les actuacions d’addicció estaran prohibides, llevat de si l’edifici segueix la normativa del Pla especial o que es recuperi tot l’edifici en el tipus tradicional del conjunt.
Les actuacions d’obres de substitució només es permetran en cas que l’edifici hagi estat declarat legalment en estat ruïnós i es compleixin les normatives del Pla especial de recuperació dels edificis de tipus tradicional.
4. CONCLUSIONS I ALTERNATIVES
Amb aquest projecte pretenem denunciar la poca transparència i la desinformació dels ciutadans de Vic promoguda per l’Ajuntament, en un tema tan important com és la transformació de la ciutat. Assumint, així, la funció d’informar que hauria de dur a terme el consistori.
Aquesta desinformació forma part del joc del consistori que pretén tenir una ciutadania passiva i despreocupada la qual es limiti a votar cada 4 anys. La modificació i transformació de la ciutat s’hauria de decidir entre els ciutadans i el teixit associatiu de la ciutat.
No entenem la falta d’informació que pateix la societat vigatana i menys en aquest cas, ja que ens trobem davant d’uns edificis amb molta rellevància històrica i social com són les adoberies, emblemàtiques a Vic i amb una gran vinculació i tradició amb la nostra terra.
Considerem que la passivitat intencionada de l’administració ha permès la degradació del barri de les adoberies. En conseqüència de la no intervenció de l’Ajuntament al barri, ha provocat que sorgeixin una sèrie de problemàtiques esmentades amb anterioritat: mala accessibilitat, abandonament, drogues, violència, delinqüència, que queda amagada per els carrers deserts de la zona. Totes aquestes problemàtiques són preocupants i des de l’administració no s’ha fet res per evitar-ho. L’únic que ha fet és ignorar-ho i amagar-ho a la societat vigatana, per tal de tenir un pretext més per a construir els nous habitatges. Donant, així, una excusa fàcil i manipuladora envers a la ciutadania.
El mateix cas es dóna amb l’abandonament del riu i el seu mal estat, que ajuda a donar un caire de deixadesa a la zona. Fent així que la vida a la llera del riu sigui pràcticament inexistent. Aquesta serà també una excusa que utilitzarà el govern municipal per portar a terme el seu projecte especulatiu, mentre que durant molts anys la seva actuació al riu ha estat nul·la.
Tampoc ens creiem la “suposada rehabilitació” del barri, ja que no entenem com a rehabilitació la construcció i substitució d’habitatges de nova construcció.
Malgrat que el conjunt de les adoberies es van declarar edificis històrics i que l’apartat de conservació dels edificis del Pla general del sector Teneries exposa que per aquest fet s’hauran de conservar, a començaments del 2007 no es veu cap mena d’actuació per tal de dur a terme aquesta rehabilitació. Tot i això, el Pla urbanístic compte amb un pressupost de 4 milions d’euros per a la rehabilitació de les adoberies a càrrec de l’Ajuntament de Vic i la Generalitat, previst pel 2005. Dins el mateix Pla, en canvi, s’ha previst la construcció de 361 pisos, els quals, ja han estat adjudicats a Josep Moreno, un conegut constructor de Vic. El Pla preveu, també, l’enderrocament del primer edifici que pertany al conjunt històric de les adoberies.
Tot això ens fa pensar que la rehabilitació no s’ha dut a terme ja que estan esperant poder declarar en estat ruïnós les adoberies. Segons el Decret 78/2002 del Departament de política territorial i obres públiques de la Generalitat edicte el 7 març del 2003, “les actuacions de substitució només es permetran en cas que l’edifici hagi estat declarat legalment en estat ruïnós”.
Per totes aquestes raons denunciem la poca coherència entre el Pla urbanístic i les actuacions que es preveuen en aquest sector, ja que creiem innecessària la construcció d’aquests nous habitatges. No ens sembla justificat el seu discurs basant-nos en les xifres desmesurades de construcció ja que en l’apartat de pisos de nova construcció es té previst fer 10.607 habitatges, 361 dels quals es troben dins el barri de les adoberies. Tenint en compte que a Vic trobem 3.000 habitatges buits, una quarta part del total d’edificis i que al darrer any la població de Vic ha disminuït en més de 400 habitants, creiem innecessari el creixement desmesurat d’habitatges a la ciutat. Aquesta oferta immobiliària no respon a la demanda d’habitatges ja que gairebé duplica la quantitat de pisos existents.
Qualsevol persona pot observar que amb la construcció d’aquests habitatges es podria arribar a duplicar la població de Vic que actualment es troba al voltant dels 39.000 habitants, creant una ciutat insostenible i mancada de caràcter propi, fent així impossible l’arribada a tothom de tots els serveis necessaris.
Cal esmentar també, que el PAUM de Vic ha estat aprovat sense que s’hagin redactat els plans territorials parcials de l’àmbit d’Osona fomentant un creixement desordenat de la comarca. Aquest fet pot ocasionar problemes ja que les ciutats creixen sense respectar el conjunt territorial de comarca i pensant exclusivament en la limitació del seu terme municipal. Això provoca la homogeneïtzació del territori, creant conjunt urbans de grans dimensons sense tenir en compte les conseqüències d’aquestes: destrucció del territori, pèrdua d’identitat, deslocalització dels serveis fora dels nuclis urbans, creació de nous polígons als marges municipals, contaminació, … Un dels casos que estem patint es el cas de Calldetenes que està en un procés d’homogeneïtzació, que ja ha ajuntat gran part dels dos municipis. En un futur pròxim aquest fet es pot repetir ja que el creixement desmesurat de la ciutat està esgotant el sòl i cada vegada està més pròxim dels municipis veïns.
Entenem l’especulació com un procés global i les adoberies tan sols són una part més d’aquest procés. Per això seguirem denunciant els processos que ens destrossin el territori, que homogeneïtzin la comarca i que s’enriqueixin a costa de la nostra història.
Per això, des de Maulets, el jovent independentista i revolucionari, ens veiem obligats a seguir lluitant per defensar la nostra història i el futur de la nostra terra, per poder així sobreviure amb dignitat.
Tenim la necessitat de construir una alternativa real i crítica la qual representi una veu popular, forta i amb la capacitat de poder decidir el futur de la nostra ciutat. Fent així de la participació ciutadana un dels valors fonamentals de la nostra societat.
Des de Maulets no tan sols pretenem denunciar el projecte, sinó que proposem una sèrie d’alternatives, fent així la nostra crítica d’una forma constructiva. Basant-nos en l’anàlisi que hem realitzat volem donar solucions a tot un seguit de qüestions que ens hem plantejat.
Per tal de canviar la patètica situació actual, demanem la rehabilitació del barri de les adoberies, però no de la forma plantejada des de l’Ajuntament de Vic i les immobiliàries. Se’ns acudeixen moltes iniciatives i propostes que li podien donar de nou vitalitat i utilitat a l’espai. Volem que es replantegi de nou el PAUM, així com també tot el projecte de les teneries. Tan per la importància històrica com social, volem la conservació dels edificis històrics de les adoberies, reconvertint-los en un equipament cultural en forma de Museu de la història industrial de Catalunya, prenent com a exemple les adoberies d’Igualada. Aquestes han seguit un procés de recuperació i rehabilitació com a museu. A Vic aquest procés també és necessari, ja que representaria un emblema de la tradició adobera de la ciutat convertint-se en un referent cultural.
Seguirem treballant per a elaborar un projecte de recuperació d’aquest espai històric.
A part d’aquesta alternativa, també creiem que amb la quantitat d’espai del que disposa el barri, es podrien satisfer les necessitats de molts col·lectius de la ciutat: geganters, associacions veïnals, associacions culturals, plataformes ciutadanes, entitats i organitzacions juvenils, etc. Que tenen una manca d’espai per la realització de les activitats que estan portant a terme. Un exemple de la rehabilitació seria el centre cultural obert a la ciutadania com és Can Costa i Font de Taradell, una antiga fàbrica reconvertida en un complex cultural de grans dimensions.
Creiem necessari la utilització d’aquest espai com a centre social per a joves que portem reivindicant des de fa generacions els joves vigatans.
Aquestes són algunes de les alternatives que ens plantegem des de Maulets tot i que en podríem trobar més.
Definitivament, ens hem conscienciat en que cal iniciar una campanya de mobilització ciutadana, per reivindicar els nostres espais històrics i per seguir denunciant tots els processos especulatius que hipotequin les nostres vides i destrossin la nostra terra. En conseqüència, apostem per la creació d’una plataforma ciutadana per tal d’exercir la pressió necessària i aconseguir salvar aquest patrimoni històric que pertany a tots/es els ciutadans.
SALVEM LES ADOBERIES!
ANNEX
