Des de fa temps venim veient com la economia de la Plana està abocada cada 
vegada més al sector serveis i en especial al turístic, amb macroprojectes 
com Marina d’Or o l’aeroport de Vilanova, que ens han volgut vendre com una 
font de progrés, modernització i enriquiment per a la gent de la Plana. La 
realitat és, però, que aquests projectes només serviran per a l’enriquiment 
dels de sempre i a nosaltres, els joves, i al conjunt de la societat, només 
ens portaran treballs precaris, estacionaris, i mal remunerats.
Però aquesta no és l’única conseqüència de la terciarització de l’economia, 
sinó que a més amb el procés de conversió de la Plana en un balneari per a 
la resta d’Europa, l’economia de mercat i els seus agents han vist la 
oportunitat de negoci: especular amb els sòls i amb els pisos ja construïts. 
Així, el preu per metre quadrat i, per tant, el preu dels habitatges s’ha 
disparat. La resposta de l’administració davant d’això ha estat requalificar 
els terrenys que les immobiliàries havien adquirit a baix preu fent-los 
aptes per a la construcció, fent així el joc a les constructores deixant-los 
el camp lliure per a especular. I no sols això, sinó que moltes vegades 
s’han apuntat ells mateixos al joc de l’especulació, deixant-nos a nosaltres 
sense la oportunitat d’accedir a un habitatge. I aquesta aliança entre 
constructores, màfies immobiliàries i governs municipals, provinci-als i 
autonòmics ens deixa sense la oportunitat d’emancipar-nos.
I aquest model de desenvolupament és el que tant està afectant al nostre 
litoral, ja que prompte de Peníscola a Benidorm no quedarà ni una platja 
sense construir, als nostres paratges, com és el cas del desert de les 
Palmes, encara amenaçat pel vial, o el nostre interior, com l’àrea de 
l’aeroport, on l’activitat agrícola ja no es podrà dur a terme, condemnant 
aquests pobles a la mort, perquè de l’aeroport, s’arriba directament pel 
vial a Marina d’Or, que amb el seu nou projecte acabarà amb la ribera de 
Cabanes... I a més a nosaltres i a les futures generacions ens esperen 
treballs precaris, i com continuem així haurem de viure al carrer.
Perquè un jove sense sostre és un jove sense futur, nosaltres continuem 
lluitant per un canvi a fons en el nostre model productiu i de societat, i 
per poder desenvolupar-nos com a individus en una terra lliure.